Estimats

Dona-li als teus éssers estimats ales per volar, arrels per tornar i raons per quedar-se

Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’univers, un moment que mai més tornarà.... ( Pau Casals)

Aquests dos moments, inoblidables, en el període Maig 2014/ Febrer 2017, em curullarien de satisfacció a nivell emocional, alhora em produirien un canvi en el meu modus vivendi.

 

Martí: Ets una meravella. Ets únic.

  «Què li diries al teu fill? Has de treballar com tots hem de treballar per fer un món digne dels teus fills. »   (Pau Casals)

Aquest missatge me’l va transmetre el meu pare i jo he procurat seguir-lo. Jaume i Elisenda, ara ha arribat el vostre torn.

 

«Feliç qui té una professió, que coincideix amb la seva afecció»

 Ignasi i Ana, la  frase, tot i els entrebancs que heu tingut, la trobo escaient per a vosaltres ,

 I com a cloenda he escollit aquest bonic poema

 

ENSENYARÀS A VOLAR

Ensenyaràs a volar,

però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somniar,

però no somniaran els teus somnis.

Ensenyaràs a cantar,

però no cantaran la teva cançó.

Ensenyaràs a pensar,

però no pensaran com tu.

Però sabràs que cada vegada que ells

volin, somniïn, cantin i pensin....

estarà en ells la llavor del camí ensenyat i après.

M. Teresa de Calcuta

 

 

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

RETORN (2) L’EXILI

Enderrocar i destruir és molt fàcil. Els herois són aquells que construeixen i que treballen per la Pau.”  

( Nelson Mandela)

A mesura que m’endinsava en la lectura del llibre escrit per la Ma Antònia, veia que les descripcions de les vivències de la família Pallach durant l’exili coincidien amb els fets que avui dia viuen milers de refugiats

 

INICI de l’exili

Ma Antònia ho descriu així:

«… A la fi, aquella guerra també s’havia perdut. I de collada en collada, la retirada d’una divisió 27a que ja no existia acabaria en una sola paraula, carregada de connotacions: l’exili. Dur exili. Per quant de temps?
Per fer front a l’arribada dels soldats que han d’abandonar el país i dels demòcrates que no poden quedar-s’hi.
 , França s’ha preparat. Els Camps que ningú no s’atreveix a dir-los de concentració: Sant Llorenç de Cerdans, Amélie-les Bains… Josep Pallach  finalment instal·la,  al camp de Sant- Cyprien….. creant una escola pels nens dels exiliats.»


Actualment, molt sovint ens arriben noticies de famílies que emigren del seu país per motius de guerra, pobresa….. És la crisi migratòria i humanitària més gran a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes dues imatges evidencien la similitud

LLARGA MARXA de l’exili

Josep Pallach i Teresa Juvé es coneixen a Cotlliure. Ben aviat es casen a Tolosa (1948).

Retornen cap a París i un amic els hi troba un minúscul apartament. “.. Era allà que anaven a veure’ls els amics exiliats

…I la vida del meus pares a l’exili es va organitzar de tal manera que mai no vaig ser conscient quan era petita que era filla d’exiliats: Ells exercien de professors, passaria molt de temps per donar-me compte que no s’havien integrat veritablement en el cos professoral francès; que no tenien ni els mateixos drets ni els mateixos salaris, i que per guanyar una mica menys que un titular havien de fer el doble d’hores de classe …”

Actualment més del 50% de refugiats venen de Siria, altres de Sudan del sud…viuen en campaments a la frontera de Grècia/ Macedònia, a la illes de Lesmos, Samos…., esperant un país que els aculli.

A Catalunya s’han realitzat diferents accions reclamant poder acollir-ne

Darrerament he visitat diferents escoles i he intuït el treball del professorat  envers aquesta trista situació.  Les mostres artístiques plasmades a les parets de les aules o passadissos mostren com està de motivat l’alumnat.

Tot plegat m’encoratja i em porta a pensar que en un futur no massa llunyà les famílies, avui dia encara instal·lades en els campaments, trobaran una Entitat, Ajuntament o família que els ofereixi un habitatge, alimentació i una escola, (la població de GOLZOW Alemanya) n’és un bon exemple.

I a poc a poc puguin reconduir la seva vida com la Família Pallach.

“….. Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

I ajudar qui ve fugint de la guerra,

Fugint de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra

La tristesa d’ell podria ser teva.

( Juana Raspall )

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Retorn -1

«Som allò que practiquem:

el que fem, pensem i estimem»

Avui 23 de febrer he tornat!!!.

El passat 10 de febrer  es commemorà els 40 anys de la mort del pedagog Josep Pallach. Aquell dia com si despertés d’un somni començo a memorar les activitats que es van dur a terme a l’escola quan recordàrem els 20 anys. Emocionants i inoblidables records.

pallach

 Aquests, l’estima envers la seva família, la lectura (de nou ) del llibre «Història d’un home dret: Josep Pallach» escrit per la seva filla em portaren a  reobrir el blog

Durant aquest tres anys he viscut la vida molt intensament( com la majoria de jubilades) amb ànim i optimisme , tot gaudint de les entranyables vivències amb la família i amics.
viladamat1

Una bona par del temps l’he dedicat a la cura del pati/jardí amb l’ajut de la Mercè.

M’agrada aquesta frase quan penso en ella: «Quan un amic et demana alguna cosa, la paraula demà no existeix»

1

 

2

3

4

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Passejades pels entorns del poble

«Maig arribat, un jardí a cada prat»

Passejar és bo per al cos i per a l’esperit.

Sovint cap al capvespre surto a fer un passeig pels entorns de Viladamat.
Arribat el mes de maig he pogut constatar com s’omplien de flors els
prats, recs i camins.

He recordat que quan anava a l’escola durant el mes de  IMG_5045maig «fèiem el mes de Maria».
La mestra muntava una mena d’altar hi IMG_5044posava una imatge de la verge i nosaltres hi portàvem rams de flors per adornar-lo. Les nenes que tenien jardí portaven
roses, lliris … i les altres fèiem rams amb altres flors dels prats, recs…., jo amb les malves que trobava al corriol de l’hort.

Un dia tot passejant vaig pensar que podia tornar a fer rams com els de la meva infància però per embellir l’interior de la casa.

STA_4987IMG_5028

IMG-20140415-WA0009

IMG-20140416-WA0007IMG_5044

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

L’oreneta

«Casa d’orenetes, molta sort i amoretes»

Aquest divendres en tornar a casa, a Viladamat, ens hem trobat amb una grata sorpresa: havien retornat les orenetes ( portaven uns anys que no venien).

 

IMG-20140427-WA0001

Els meus avis i els meus pares ens havien ensenyat a apreciar-les i respectar-les. Com diu el refrany  són missatgeres d’amor, porten sort i qui les empaita és bord. Ens explicaven que, les orenetes no es poden tocar i menys matar i que varen treure dues mil espines de la corona de Jesucrist clavat a la creu … «

Durant el cap de setmana les hem vist anar i tornar, volant damunt els nostres caps i m’ha vingut el desig de cercar informació escrita envers la transmissió oral dels meus avantpassats.

 

Breu resum de la recerca:IMG_5026

. Santa Matrona, la Santa de les orenetes

«…Les fadrines casadores d’abans, s’encomanaven a S. Matrona,per tal que no s’oblidés de fer venir les orenetes, i amb elles, les amoretes i els galans….» ( Emili Casademont).

.Cultura Popular

«…Les orenetes no es poden tocar, ni més encara matar, són aus protegides per la llei i, si cal, més per les creences populars que ens han transmet des d’antic en dir-nos nostres majors: «le quitaron a Cristo dos mil espinas», que si en mates una és segur que prompte patiràs una infermetat  incurable, que la seua carn es amarguenca perquè es contaminà amb les espines de la corona de Jesús, i més n’hi haurà que ara no me’n recorde……»

http://www.quatretondadigital.es

.  Qualitats de les orenetes

«… Al món no hi ha ocell més eixerit que l’oreneta. És tant bona per al pagès, i fa tant profit i dòna tanta alegría, que l’oreneta és l’ocell més estimat, ….( Josep Ma de Segarra)

. El cant de l’oreneta

M’he llevat,

m’he rentat,

he esmorzat,

he anat a Montserrat,

i tu encara ets al llit?

Lleva’t de matí, de matí  ( J. Verdaguer)

El poeta reflecteix l’esperit matiner de les orenetes què, amb el seu cant/ xisclets desperten a tothom que dorm prop del seu niu. Jo mateixa ho he pogut corroborar aquests dies.

Publicado en Sin categoría | 1 Comentario

La diada de la rosa

«La rosa per ser rosa ja és prou hermosa»

Regalar roses és una manera d’expressar els nostres sentiments.

Avui, diada de Sant Jordi, regalem roses:la de color vermell és la preferent de totes simbolitza  senyal d’amor, però també de color groc com a mostra d’amistat, o de color de rosa per mostrar gratitud o simpatia.

Foto0265Foto0264

 

 

 

 

 

 

 

«El meu jardí és la més bella obra d’art» ( Claude Monet)

Les roses del jardí podem regalar-les però també són ideals per decorar qualsevol ambient.

 

Roses roses en el jardíFoto0262

 

 

 

 

 

 

Roses grogues decorant sala d’entradaIMG_5011

 

 

 

 

 

 

 

Roses roses i vermelles decorant l’estudi

 

IMG-20140415-WA0004

 

 

 

 

Publicado en Sin categoría | 1 Comentario

Tarda de diumenge

Passejant per Empúries

2014-04-13 18.21.132014-04-13 18.21.24

Diumenge de Rams, temps esplèndid i a més a més ens acompanya l’Elisenda.              

 

 

Sense dubtar , desprès de dinar,no podíem   deixar de fer la nostra passejada a Empùries: platja de les Muscleres, Camí de les Dunes, Platja de Portixol… Un paratge fantàstic per gaudir de la natura!!!.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

La primera rosa d’abril

Abril encapulla les roses i maig les cria obertes i oloroses

Foto0262

 

 

En  retornar a casa m’he trobat amb un ROSER, ple de capolls i una rosa ja oberta. (El primer de la temporada).

 

 

«El primer que cull la flor se n’emporta l’olor.» 

Foto0261

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Records d’infància

Ja pots xiular ja, que si l’ase no vol  beure….    (Costum que hi havia de xiular a l’hora d’abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes.)

Quan era petita i arribava la nit de Reis, el meu pare omplia d’aigua neta la pila en qué habitualment abeuraven el bestiar. Ho justificava dient que els cavalls dels tres Reis arribarien assedegats i com a mostra d’agraïment ens deixarien alguna joguina i alguna llaminadura.

img012

 

 

El meu pare abeurant el bestiar.

IMGP3721

 

 

 

Aquest espai  reconvertit actualment en el racó dels geranis.

 

IMG-20140416-WA0002

IMG-20140416-WA0001

 

Publicado en Sin categoría | 1 Comentario

Xal fet a ganxet

M’encanta l’art del ganxet!!!

M’encanta per la diversitat de projectes que et permet realitzar. Pots treballar amb fils fins de cotó de colors molt divers, amb  cordó, amb «trapillo», amb llana d’alpaca, merino, llanes lleugeres però voluminoses…

Per realitzar aquest xal he seguit un patró del llibre «Taller de ganchillo» d’Erika 2014-03-27 08.49.38Knight.

El material que he emprat és  llana d’alpaca. Amb reduccions graduals  de bloc en bloc, el xal agafa una forma triangular suaument escalonada.

Cada bloc consta de 4 fileres que es van repetint, a l’inici i final de la primera filera de cada bloc es fan les reduccions. Es comença pel costat més llarg reduint els altres dos costats fins a formar un triangle.

2014-03-27 08.48.54

Publicado en Sin categoría | 3 comentarios