RETORN (2) L’EXILI

Enderrocar i destruir és molt fàcil. Els herois són aquells que construeixen i que treballen per la Pau.”  

( Nelson Mandela)

A mesura que m’endinsava en la lectura del llibre escrit per la Ma Antònia, veia que les descripcions de les vivències de la família Pallach durant l’exili coincidien amb els fets que avui dia viuen milers de refugiats

 

INICI de l’exili

Ma Antònia ho descriu així:

«… A la fi, aquella guerra també s’havia perdut. I de collada en collada, la retirada d’una divisió 27a que ja no existia acabaria en una sola paraula, carregada de connotacions: l’exili. Dur exili. Per quant de temps?
Per fer front a l’arribada dels soldats que han d’abandonar el país i dels demòcrates que no poden quedar-s’hi.
 , França s’ha preparat. Els Camps que ningú no s’atreveix a dir-los de concentració: Sant Llorenç de Cerdans, Amélie-les Bains… Josep Pallach  finalment instal·la,  al camp de Sant- Cyprien….. creant una escola pels nens dels exiliats.»


Actualment, molt sovint ens arriben noticies de famílies que emigren del seu país per motius de guerra, pobresa….. És la crisi migratòria i humanitària més gran a Europa després de la Segona Guerra Mundial.

Aquestes dues imatges evidencien la similitud

LLARGA MARXA de l’exili

Josep Pallach i Teresa Juvé es coneixen a Cotlliure. Ben aviat es casen a Tolosa (1948).

Retornen cap a París i un amic els hi troba un minúscul apartament. “.. Era allà que anaven a veure’ls els amics exiliats

…I la vida del meus pares a l’exili es va organitzar de tal manera que mai no vaig ser conscient quan era petita que era filla d’exiliats: Ells exercien de professors, passaria molt de temps per donar-me compte que no s’havien integrat veritablement en el cos professoral francès; que no tenien ni els mateixos drets ni els mateixos salaris, i que per guanyar una mica menys que un titular havien de fer el doble d’hores de classe …”

Actualment més del 50% de refugiats venen de Siria, altres de Sudan del sud…viuen en campaments a la frontera de Grècia/ Macedònia, a la illes de Lesmos, Samos…., esperant un país que els aculli.

A Catalunya s’han realitzat diferents accions reclamant poder acollir-ne

Darrerament he visitat diferents escoles i he intuït el treball del professorat  envers aquesta trista situació.  Les mostres artístiques plasmades a les parets de les aules o passadissos mostren com està de motivat l’alumnat.

Tot plegat m’encoratja i em porta a pensar que en un futur no massa llunyà les famílies, avui dia encara instal·lades en els campaments, trobaran una Entitat, Ajuntament o família que els ofereixi un habitatge, alimentació i una escola, (la població de GOLZOW Alemanya) n’és un bon exemple.

I a poc a poc puguin reconduir la seva vida com la Família Pallach.

“….. Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES

I ajudar qui ve fugint de la guerra,

Fugint de la pobresa.

Si tu fossis nat a la seva terra

La tristesa d’ell podria ser teva.

( Juana Raspall )

Esta entrada fue publicada en Sin categoría. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s